Por otra parte, gracias al dossier recopilado por ARP-SAPC continúan apareciendo noticias escépticas (¡por fin!) sobre los caras de Belmez en los medios de comunicación. El Mundo informa de la desbandada de magufos en la SEIP (Sociedad Española de Investigaciones Paranormales), en el ABC también se opina sobre el fraude, y en El País… ¿qué ocurre con El País? Bueno, supongo que ya saldrá también algo ahí, no vayamos a pensar mal.

En las bitácoras:
Bajo el Volcán: El dossier sobre Bélmez ya está en los medios
Por la Boca Muere el Pez: Las Verdades Y Los Caras (Bélmez De Nuevo)
Magonia: Una lectura imprescindible sobre las caras de Bélmez

Las nuevas caras de Bélmez fueron falsificadas por unos ‘cazafantasmas’ en complicidad con el ayuntamiento

VALENCIA.- Las nuevas caras de Bélmez, como las antiguas, son un auténtico fraude. La única diferencia es que si las primeras se realizaron con nitrato de plata, las descubiertas a mediados del pasado mes de septiembre por el autobautizado investigador alicantino Pedro Amorós, director de la Sociedad Española de Investigaciones Paranormales (SEIP), se hicieron mediante un procedimiento más rudimentario: agua y aceite. (…) Continúa en El Mundo

Y ahora, gracias a la traducción de Lluís P. L. , las instrucciones para criar infoartrópodos pueden leerse también en catalán:
________

¿Què és un infoartròpode?

Un infoartròpode és una figura dibuixada amb línies i el·lipses. El seu aspecte pot ser semblant al d’un artròpode real, però en molts casos es requereix la teva imaginació per a trobar aquesta similitud, i d’altres cops aquestes figures es fan tan estranyes que no ens recorden a res conegut.

El genotip

Cada infoartròpode ve determinat pel seu genotip. Aquest és una llista de números o “gens” que constitueixen tota la informació necessària per a que el programa dibuixi l’infoartròpode. Per exemple, un dels gens determina el número de segments del tòrax, un altre el radi horitzontal de l’ull, un altre l’angle del primer tram de la pota, etc.
El genotip canvia gràcies a un mecanisme aleatori que suma “1″ ò “-1″ als gens. El resultat és la aparició de infoartròpodes mutants.

Variació i selecció

Com a l’evolució darwinista, l’execució del programa consta d’un bucle de dues fases:

1. Aparició de variacions heretables. D’això s’encarrega el programa mitjançant la mutació aleatòria.
2. Selecció de certes variacions. D’això t’encarregues tu, atenent al teu propi criteri.

La variació a l’atzar te com a resultat el sorgiment de formes noves -no definides enlloc del programa- i a la pràctica irrepetibles. Mitjançant la selecció, les formes evolucionen adaptant-se (en el nostre cas, als desitjos de l’usuari) i que apareguin, per exemple, éssers cada cop més cefalitzats, o cada cop més semblants a una papallona, etc…

Com convertir-te en criador d’infoartròpodes

Apareix a la pantalla un infoartròpode inicial, anomenat PROGENITOR, i cinc descendents mutants anomenats fills. Son fills perquè el seu genotip procedeix de la mutació del genotip del progenitor. Per això els fills s’assemblen al pare, però cadascun sol ésser diferent d’aquest i dels seus germans.

Pitjant amb el ratolí al botó corresponent has de seleccionar un infoartròpode (el que més t’agradi). Aleshores, l’infoartròpode seleccionat passa a ser el nou progenitor, amb d’altres cinc descendents mutants al seu costat. Has de repetir la selecció successivament, amb un criteri, i descobrir fins on pots arribar criant bitxos bonics.

Per a inicialitzar de nou el procés a partir de l’infoartròpode primitiu, pitja “recargar”, “recarregar” o “reload” al teu navegador

Alguns consells

La teva participació és imprescindible. No escullis els pares amb desídia o a l’atzar; el programa aleshores perd tot el seu sentit i interès. El títol del llibre de Dawkins, El Relojero Ciego, no s’aplica aquí: la selecció artificial a les palpentes no és en cap cas selecció.
No seleccionis infoartròpodes cada cop més grans, ja que no els veuràs sencers (se sortiran de la pantalla)..
La direcció de selecció pot canviar i convé, per exemple, si estem seleccionant formes cada cop més similars a una aranya i ens apareix una varietat semblant a una bonica libèl·lula, podem intentar aconseguir una libèl·lula “més perfecta” i oblidar-nos de les aranyes (o no).

Si aconsegueixes una “joia” d’infoartròpode, evita que es perdi per sempre. Selecciona’l per a que es converteixi en el progenitor i anota el seu genotip, que apareix a la pantalla, per a enviar-me’l . El col·locaré al Museo de infoartrópodos.

Tot pot millorar

L’applet de Java amb el que “jugaràs” està molt simplificat respecte del programa original en C++. Aquest presenta les opcions de guardar un infoartròpode juntament amb tota la seva història evolutiva, creuar els dos infoartròpodes, començar l’evolució a partir d’un infoartròpode prèviament guardat, variar la taxa de mutació, etc. En un futur proper tinc la intenció de fer alguna petita millora a l’applet, sense arribar a la complexitat del programa en C++. Inclouré un botó per reiniciar, i un altre per variar la taxa de mutació, que ara es constant i una mica elevada per a ser apropiada a les etapes finals d’un procés de “cria”. D’altra banda intentaré aconseguir que el genotip pugui ser copiat per l’usuari i enviat sense que hagi de recórrer a paper i llapis. I alguna cosa més, suposo. Les vostres indicacions em seran molt útils.

Gracias a la traducción de Alberto de Canal Ciencia, un estupendo sitio web de divulgación científica, las instrucciones para criar infoartrópodos pueden leerse también en gallego:
________

¿Que é un infoartrópodo?

Un infoartrópodo é unha figura debuxada con liñas e elipses. A súa forma pode ser semellante a un artrópodo real, pero en moitos casos é precisa a túa imaxinación para atopar esta similitude, e outras veces estas figuras fanse tan estrañas que non nos lembran a nada coñecido.

O xenotipo

Cada infoartrópodo vén determinado polo seu xenotipo. Este é unha lista de números ou “xenes” que constitúen toda a información necesaria para que o programa debuxe ao infoartrópodo.
Por exemplo, un dos xenes determina o número de segmentos do tórax, outro o raio horizontal do ollo, outro o ángulo do primeiro tramo da pata …
O xenotipo muda gracias a un mecanismo aleatorio que suma “1″ ò “-1″ aos xenes. O resultado é a aparición de infoartrópodos mutantes.

Variación e selección

Como na evolución darwinista, a execución do programa consta dun bucle de dúas fases:

1. Aparición de variacións herdábeis. Disto encargase o programa por medio da mutación aleatoria.
2. Selección de certas variacións. Diso es ti o encargado, atendendo ao teu propio criterio.

A variación ao chou ten como resultado o xurdimento de formas novas -non definidas en ningunha parte de programa- e na práctica irrepetíbeis . Mediante a selección, as formas evoluciona adaptándose -no noso caso, aos desexos do usuario- e que aparezan, por exemplo, seres cada vez máis cefalizados, ou cada vez máis parecidos a unha bolboreta, …

Como converterche en criador de infoartrópodos

Aparece na pantalla un infoartrópodo inicial, chamado PROXENITOR, e cinco descendentes mutantes chamados FILLOS. Son fillos porque o seu xenotipo procede da mutación do xenotipo do proxenitor. Por iso os fillos seméllanse ao pai, pero cada un é un pouco diferente ao pai e aos seus irmáns.

Premendo co rato no botón correspondente debes seleccionar un infoartrópodo (o que máis che guste). Entón, o infoartrópodo seleccionado pasa a ser o novo proxenitor, con outros cinco descendentes mutantes ao seu carón. Debes repetir a selección sucesivamente, cun criterio, e descubrir ata onde podes chegar creando bonitos bichos.

Para iniciar de novo o proceso a partir do infoartrópodo primitivo, preme recargar ou reload no teu navegador.

Algúns consellos

A túa participación é imprescindíbel.

Non escollas aos pais con desidia ou ao azar; o programa entón perde todo o seu sentido e interese: a selección artificial ás apalpadas non é selección en absoluto.

Non escollas infoartrópodos cada vez máis grandes, pois non os verás enteiros (sairanse da pantalla).

A dirección de selección pode mudar. Isto é conveniente. Por exemplo, se estamos a seleccionar formas cada vez máis semellantes a unha araña e nos aparece unha variedade parecida a unha bonita libélula, podemos tentar conseguir unha libélula “máis perfecta” e esquecernos das arañas (ou non).

As ás dos infoartrópodos teñen truco: en realidade son patas modificadas.

Cando consigas o infoartrópodo desexado avisa ao profesor copia o seu xenotipo e avisa ao profesor para poder imprimilo e poñelo na nosa colección de infoartrópodos.

Se consegues un “xoia” de infoartrópodo, evita que se perda para sempre. Selecciónao para que se converta no proxenitor e anota o seu xenotipo, que aparece na pantalla, para envialo ao creador da páxina . Colocarao no seu Museo de infoartrópodos.